Quan vaig crear la primera empresa de creació de Webs basades en CMS (gestor de continguts) era l’any 2003. Com a anècdota diré que cap dels CMS actuals existia (Wordpress, Joomla, Drupal), treballavem amb Mambo (precursor de Joomla), i que havíem de fer pedagogia de les virtuts d’aquest model que avui dia és imprescindible: va ser divertit.
Van ser anys de pre-crisi i els preus de les webs rondaven els 3000-4000 euros per webs força bàsiques a nivell de funcionalitat i volum de continguts. Val a dir, que l’esforç que hi dedicàvem va fer que alguna de les webs d’aquella època encara segueixin vigents, sobretot a nivell de disseny. Força increïble.
Un cop entrats a la crisi, 2007, els preus no van baixar. Es va mantenir amb un mínim de 3.000 euros i arribant en casos a 6.000. Sense parlar d’empreses com els Cines FULL ón la web era clau pel negoci i la inversió anual en les plataformes digitals (la web també) eren xifres amb 4 zeros darrera. Bàsicament perquè la complexitat de les web van passar de “presencial” a webs molt profundes i complexes, s’esperava que féssin caixa i aportessin valor real a l’organització. A més, molts clients, parlo del 2010, ja feien la 2a o 3a web i sabien que era important que comuniqués de forma adequada i no fer una cosa “estandard”. Mirant endarrera sorprèn la maduresa d’aquella època i com estem actualment.
Canvi de paradigma, el fast-food web
Cap al 2016 vam notar un canvi. El preu que un client estava disposat a pagar per una web es va desplomar. Amb la perspectiva que dona el temps, entenc que va ser fruit de l’aparició de Wordpress, el sistema amb el que es fan les webs actualment. Wordpress té un mercat de plantilles enorme, proporciona “visual builders” que fan fàcil muntar “algo” de forma fàcil i, en principi, redueix l’esforç per crear una web.
Multitud de dissenyadors gràfics van veure que amb un simple curs o auto-aprenent les eines de Wordpress, podien oferir webs “dibuixades” fàcilment que podien/poden fer en un parell de setmanes i cobrar 1000 euros.
Això hauria de ser bò, veritat? Desgraciadament no és així, passem a veure les diferències entre els resultats reals de les webs “de 3.000 euros” i les de “1.000 euros” i veurem que té bastant de “brilli brilli”, de fast-food.
Problemes de com fem les webs actualment
Les webs actuals es fan buscant una plantilla bonica, instalant-la, modificant els continguts (dibuixant pàgina per pàgina) amb el que ens passa el client (no se l’ajuda en el procés de detectar necessitats comunicatives) i entregant una cosa molt bonica, amb molt moviment, amb videos de fons, etc... Efectives, maques a un primer cop de vista i atractives. Un Fast-web. I barata.
Però això fa que en el meu dia a dia passin per les meves mans casos impressionants de fracassos, que us passo a detallar. Imagino que us sentireu identificats si teniu una web recent i feta amb aquest model :
- Es fan accions comercials, anuncis, adwords, es gestionen bé les xarxes socials... però no venem. Raó? Penseu que TOT l’esforç que fem per portar tràfic a la nostra web (quan val això?) el dirigim a una web a la que s’ha dedicat 20-30h de feina en pensar i crear. Potser ens hem quedat curts? Cal recordar que la nostra web és el canal principal que ens ajudarà a vendre: cal donar-li la importància que es mereix.
- Planificar una web no és triar una plantilla bonica i anar-hi posant continguts. Es fa al revés. Primer hem de pensar bé en l’estructura (no durant 1h decidir què tindrà la nostra web pels propers 4 anys) i veure quins missatges volem comunicar, quins són els nosres avantatges comunicatius, com demanem a l’usuari que compri, etc...
- Webs encallades. Força gent ens ve i té una web que porta fent anys, que es va quedar a mitjes, que no s’ha pogut acabar. O que les funcionalitats o el contingut és un caos que no funciona. Es va acabar com es va poder amb molts conflictes amb qui la va fer.
- Clients que em diuen “vam agafar un altre pressupost i ara ens n’empenedim”. Al final, agafar un pressupost de 3.000 enlloc de 5.000 per una web complexa, pot fer que els 3.000 euros siguin una mala inversió. Perquè no ens retorna.
- Dissenyadors que se us han plantat i diuen “no faig més canvis”. Certament, en algún moment s’ha de parar i tancar el projecte, però una mala planificació, una nula detecció de riscos, un mal anàlisi de la estructura interna que necessita la web, ... fa que qualsevol canvi suposi una feinada després i provoca conflictes segur entre desenvolupador i client.
- Webs immantenibles. Segons com es munti la web (per exemple si fas que el footer estigui a totes les planes “dibuixat”) fa que un petit canvi (p.e. canviar (c) 2019 per (c) 2020) signifiqui anar a tocar 30 planes de la web, quan hauria de ser un sol canvi. Fer servir diferents colors o tipografies aleatòriament també fa que sigui impossible mantenir la homogenitat a la web fent-hi canvis. Molts cops surt més a compte començar de zero. I el pitjor és que s’ha fet una inversió recent i es diu “no tinc pressupost per la nova web”. Potser cal reflexionar o esperar i fer-la bé per no caure en el mateix error.
- Voler fer campanyes a Google / Xarxes o optimització per a cercadors a webs que són un desastre tècnicament o organitzativament, que no funcionaran per a posicionar-se a Google ni impactaran en el visitant (no vendrem). Estem malbarant recursos que no ens retornaran perquè allà ón arriben és una web ràpida i econòmica.
En resum, les plantilles mal treballades són un desastre a nivell d’optimització. És normal tenir un fons de capçalera de 400kb quan només s’ensenya un 30% de la foto. Això és nefast per a google. A més dels efectes de moviments, aparèixer objectes, videos de fons... que fan que la web sigui una web inoperativa davant qualsevol visitant i davant de Google.
Com fer una web que ens doni resultats a mitjà / llarg plaç
- Contractar un equip. Un dissenyador, o un programador, o un director de projecte per si sols no poden fer una web que cobreixi totes les necessitats. Cal un equip i que cadascú aporti el seu expertise en la seva àrea.
- Assegurar-se que existeix una direcció de projecte amb capacitat d’anàlisi; imprescindible. Analitzar bé les necessitats del projecte (de contingut, estructura i comunicació) abans de que ningú es posi a crear la web, fa que el resultat sigui sòlid. Per contra, començar a treballar a partir de lo “maco” que queda ens dona un fast-web, un fast-food: bò a curt plaç però dolent a mitjà plaç.
- Confiar en el professional que et dirigeix el projecte i els seus consells. Decidir des de l’empresa canviar un tamany, posar una foto diferent, posar un vídeo de fons, etc... perjudica la capacitat comunicativa de la web i ens penalitza davant dels cercadors.
- Pensar què esperes de la web i què suposen dins el teu pressupost aquells 2000-3000 euros de més del pressupost amb un equip i amb experiència. De veritat és la partida amb la que hem d’estalviar?
- Dotar-se de material gràfic d’alta qualitat. Si examineu les webs ón més compreu (no que us impacten a primera vista, ón compreu), no tenen una gran càrrega d'efectes, decoració, vídeos de fons, etc... Són webs ón els banners i les fotografies (i els vídeos “sota demanda”) són espectaculars. Genials. Agafeu un bon fotògraf, no escatimeu en això tampoc.
- Penseu primer en el mòbil. Google ja ho fa. A més, el 70-80% de les visites vindran pel mòbil. Oblideu-vos de Slides, Vídeos de fons, grans i enormes fotos... penseu en simplicitat, contingut directe i contingut gràfic de qualitat i efectiu.
En resum, no és que hi hagi gent dolenta o bona i els puguem marcar. És una qüestió de capacitats d’un equip i d’esforç que hi dedicaran al vostre projecte. Si anem al concesionari dient que volem gastar 10.000 euros en un cotxe, tindrem un cotxe d’acord amb el que oferim. No esperem que puguem fer kilòmetres, que els acabats siguin de qualitat i duradors, que portem a un client i li donem bona imatge, que tinguem capacitat de càrrega, etc... El mateix passa amb tot i amb les webs. Pensem què esperem de la web, què li exigirem com a resultats i quan estem disposats a invertir.
També fem webs de 1.500 euros, és clar que es demanden, però mentre les fas tens en ment que hi has de dedicar un màxim de 40h. I te n’adones que no tens més remei que escatimar en optimització, buscar resultats ràpids i que la caducitat d’això o les possibilitats de que doni resultats com es mereix el vostre negoci són molt més baixes. Presuposem que per aquest preu tothom pot oferir un producte “fast web” que és maco a primera vista. La diferència està en si obtindrem la web que ens mereixem. I quan demandem una web que ens sigui rentable i ens doni resultats, una sola persona no pot tenir totes les capacitats que es requereixen. Necessiteu un equip.
Un projecte ón tot l’equip hi pot dedicar més de 100h us donarà millors resultats i us garantirà resultats a mitjà i llarg plaç. Penseu-hi.
I parlem-ne quan vulgueu, és gratis :)
I la seguretat al teu Wordpress?
Amplio l'article perquè s'ha de parlar de la seguretat. Les plantilles tenen molt costos ocults als que no estem acostumats. Quan les compres inclouen 6 mesos de suport. Però si vols actualitzacions de les plantilles has de comprar any a any. Calcula 100 euros més a la factura anual.
I els altres components? Les plantilles porten versions gratuïtes de plugins MOLT utilitzats, sobretot WPBakery (constructor visual) - o similars - i Sliders (sobretot revolution slider), entre altres. El cost de actualització sol rondar els 100 euros més anuals.
Quin és el problema? Que la majoria no volen invertir aquests 200 euros adicionals anuals i plugins necessaris queden sense actualitzar.
Què ha passat ja i què pot passar? Doncs que aquets plugins tant usats, un bon dia, necessiten una actualització perquè s'ha descobert una vulnerabilitat important... i ja tenim la web hackejada i a córrer... i a pagar les hores de recuperar-la.
És un tema per un post a part, però crec que és molt important tenir-lo en compte quan pensem que podem fer una web per poc més de 1.000 euros. Cal destinar una partida econòmica com la vostra presència a Internet es mereix !
Si us preocupa la seguretat us recomano l'article En quines mans està la vostra web